#RoadtoRepublicaCatalana#Seguim

#RoadtoRepublicaCatalana#Seguim

45, 60, 90.000 clams hem anat fins a Brussel·les per defensar i ratificar els  anhels de llibertat i democràcia. Si us plau...no sols independentistes!!! I tots aquells que haguessin volgut ser-hi i no podien. Ja hem demostrat sobradament quina mena de país som. Hem de passar pantalla i ser coherents amb la situació i mostrar-los-hi aquells que no ho son que no ens ho podem permetre. Aquestes eleccions són imposades “no pas legals” ... tot el que fa el bloc 155 es “anticonstitucional” i ho capgiren contra els drets fonamentals de les persones. Ara no toca fer campanya política a veure qui es més maco i governarà millor. Ja en tenim de govern escollit amb plena sobirania i per tant la campanya es la campanya del procés català totalment latent, amb un president de la generalitat a l’exili que ho te molt clar. Qui fa servir aquesta immensa tela d’aranya per demostrar que ja no estem junts no estan a l'alçada d’un poble incansable, tossudament alçat per les llibertats i la democràcia, un país que inclou gent de tota mena: dretes i esquerres, empresaris i treballadors d’arreu del mon i ideologies amb un leitmotive comú “un país millor”. No es podran fer polítiques socials amb governs que tomben cada una de les lleis que van en aquesta direcció, prou de confondre a la gent de bona fe; hi ha dos vaixells i un va sortir fa temps per arribar a bon port. Hem de jugar?...juguem!, quedi clar però en equip estem.

Amistat

L’amistat es un concepte personalíssim. De fet, cada ànima la viu de forma tant personal  que fins i tot la pots confondre o inventar-te-la depenent del grau d’il·lusió que porti el teu ADN emocional. Es senzill, direm amistat de la relació entre dos individus que comparteixen quelcom en comú, que connecten oi? I això les enriqueix, establint un vincle emocional que pot esdevenir en suport, consol, complicitat, alegria, motivació per exemple.

Ara be, es poc freqüent (per no dir anecdòtic) que això es doni en la mateixa proporció o de forma recíproca ja que les expectatives solen ser diferents. Sí, sí...expectatives, això que mai hauríem de tenir i sempre treuen el cap rere les decepcions. De fet, quantes vegades hem escoltat dir “què els deu haver passat...? si eren amics de l’ànima!

Doncs això,... que l’amistat s’alimenta més de generositat que no pas de “moneda de canvi”.

Variats adjectius qualificatius poden acompanyar l’amistat quan parlem d’ella: amistats perilloses, amistats interessades, amistats enganyoses, amistats apassionades, amistats indecents, amistats intranscendents, amistats captivadores, amistats enriquidores...i segurament totes elles, en un moment o altre, han semblat autèntiques si més no per algun dels implicats.

A voltes l’amistat sorgeix de la química immediata, d’altres ocasions d’una elaborada convivència però podem aplicar allò de: es més difícil mantenir-se que no pas arribar!, i així ho constata la vida. Les que es mantenen deuen ser les de veres tinguin la forma que tinguin i l’adjectiu que les acompanyi. Aquelles que llegeixen la mirada, i saben quan han de ser-hi o marxar. Aquelles que tenen un paper en la història de la nostre vida que no voldríem canviar.

Se’m acut, de quina mena es la nostre? No sabria dir-ho, els ulls de la lectura son tant abstractes com el concepte en si.

Adéu Siau als obradors artesans.

Des de ben xica la Garrotxa m'ha semblat xucladora. Te una mena de boscatge que et porta més enllà, com si tingues vida pròpia, una mica màgica. Els colors càlids de la tardor i els verds profunds i colpidors de l'hivern juntament amb la boira i la humitat estimulen l'olfacte i aguditzen la vista..., mai he pensat que ja no calia tornar-hi...; Records de tota mena serveixen d'excusa per retrobar-la. Una raó fantàstica ha estat anar-hi a buscar embotit boníssim per acompanyar de pa amb tomata en acabar l'estiu: llonganissa, fuet, bull blanc, botifarra del perol, baiona! ... uhmmm, no cal dir que com si d'un ritual es tractés. Els que vivim a ciutat recuperar flaires i sabors de debò es una festa, la ciutat posa tot a l'abast però es un tot globalitzat?

"Can Dorca" es un un obrador que fa embotit fa més de 80 anys, abastint bona par de la Vall de Bianya, a no rés d'Olot. Me'l van fer conèixer uns bons amics, i des d'ençà, si més no un cop l'any es un plaer visitar-los. L'avia, els pares, i ara en Josep Maria es al cap davant d'un obrador tradicional que veu cada dia més a prop la seva fi. La industrialització del sector i la creació de potents cooperatives marquen la pauta que deixa enrere el mètode i prioritza la quantitat a la qualitat. No pesa ser expert perquè l'aprenent no existeix...existeix una estructura piramidal que vetllarà perquè els costos d'inversió siguin sufragats amb escreix pel producte final, un producte "correcte" que no pretén aixecar passions sinó beneficis.

Artesans de bones viandes que han fet de l'ofici la seva vida, avui demanen als pijapins i que-macos que no oblidem on són.

Mentida

En ocasions aquesta esdevé l’antídot de la veritat. Te tant de pes la veritat..., que fa imprescindible quelcom que la qüestioni. Més enllà de la ciència i del que aquesta demostra inqüestionable, m’aventuro a dir que cap veritat es absoluta i per tant, cap mentida tampoc. Vull dir que son conceptes totalment susceptibles d’aplicar-los-hi la teoria de la relativitat doncs més enllà d’una actitud premeditada per obtenir un objectiu vehiculat per una mentida “en l’estricte sentit del mot”, trobem connotacions múltiples com les mentides piadoses per no ferir sense necessitat el proïsme, la mentida pal·liativa per compensar a voltes la cruesa de la realitat, la mentida faulista que construeix un hàbitat menys hostil on instal·lar-se i viure, la mentida evitadora com estratègia per eludir aquelles coses que temem, i un fotimer que podríem anar destriant, segur que tantes com actituds possibles davant la realitat que més tard o més d’hora ens fa tocar de peus a terra (diuen...). Posem tant èmfasi en esbrinar la veritat que necessariament tot allò que se’n aparta o te un caire discutible sembla enganyosament fals sent molt possiblement tant sols una variant de la certesa. La complexitat de l’esser humà ens fa besties complexes amb actituds, gests i comportaments no comprensibles als ulls de lectures frívoles. I si la cerca de veritat es un pur acte de xafarderia, de control i de domini?

Dia 25 a 27 - Passi-ho-bé

A l'estiu tota cuca viu no va néixer pas amb voluntat de permanència. Ha estat una manera personal d'enriquir i compartir el meu break estiuenc, i si algú de vosaltres l'ha seguit, la llegit en algun moment i n'ha gaudit, es un plus que em satisfà perquè estic convençuda que el llenguatge en totes les seves formes ens fa més lliures i vius, i la música...la música també.
Qui sap si tornarà l'any que ve...de fet es un incentiu no saber-ho, m'agrada aprendre coses cada dia, escoltar, obrir els ulls però no pas saber-ho tot...quina tristesa esdevindria i quantes coses no arribarien a ser si ho sabéssim tot!

Ha estat l'estiu que més sortides de sol he vist en mig de paisatges rurals que despertaven i amb la fresca de la matinada esclataven amb flaires i colors de tota mena. Comparteixo amb vosaltres aquest que la natura em va regalar:

M'ha semblat que escau afegir aquest mot i aquesta cançó, Mr. Big versionant "Wild Word" del Sr. Cat Stevens, paga la pena... https://www.youtube.com/watch?v=0hNIkTrzzhE

roda el món i torna al Born

Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen. També: «Rode per on rode, a parar a Albaida» (val.); «Roda i rodaràs, i a casa teva tornaràs» (o «Rodaràs, rodaràs i a casa te'n tornaràs»); «Roda el món i torna a Camprodon».

[Etimologia de born, 'plaça on tenien lloc torneigs i combats a cavall a l'edat mitjana' — De bornar, 'fer armes en un torneig', del germànic fràncic bihurdan, 'justar en un clos', amb influx del llatí tornare, 'girar', o sigui que tornar (derivat de tornus, 'torn') i born estan emparentats.]

Día 20 - 24, Caminant.

Quatre dies fora de casa, caminant moltes hores i parlant amb un munt de gent amb el mateix destí amb diferents pretensions i perquès. A prova molts aspectes físics, habilitats socials i coneixement d'un mateix. Tant es qui ets i que fas, peregrí amb o sense esperit de ser-ho.
Encara estimo més el meu pais des d'una mica de distància, encara el trobo més bonic i encara tinc més ganes de tornar-hi i retrobar la meva gent. Tafanejar pels racons és fantàstic, tempta i encara em tempta més tornar al meu refugi on podré pair amb els dies cada moment...i potser fins i tot mitificar-los, com tantes vegades fem amb les vivènces.

Dedicada a tots els qui gaudim...on the beach!, Mr. Chris Rea: http://www.youtube.com/watch?v=LRHmVi_L514

Què us sembla el mot?

toca-son (m i f)
Dormilega, peresós.
També: toca-sons
Probablement la forma originària és toca-sons, que devia equivaldre a «toca-campanes» (sons essent plural de so en el sentit de 'toc de campana'); l'analogia del mot son ('gana de dormir') degué determinar la forma toca-son i l'evolució del significat cap a la idea de 'dormilega'.

El camí de Sant Jaume - Dia 19

Últim Diumenge d'Agost; Demà alguns començaran a treballar i d'altres esgarraparan els últims dies de descans estiuenc abans d'encomenar-se a Sant Tornemi...que no és poc, jo diria que tots els que podem fer-ho som privilegiats. Jo soc una dels qui esgarraparan fins l'últim dia canviant platja per camins rurals, posant a prova el cos i la ment, i comprovant que en queda de la capacitat d'adaptació a viure amb el més imprescindible (segur que per cada u el més imprescindible es quelcom diferent...) bé, som una capsa de sorpreses i el camí de Sant Jaume ben segur que també ho serà!

El Sr. Lou Reed us canta Walk on the wall side! http://www.youtube.com/watch?v=cAfP5BMKgjc

El mot d'avui:

xamós -osa  (adj)

Atractiu per les seves gràcies, maneres, etc., especialment pel seu enraonar, dit sobretot d’un infant, d’una noia.    (per ext.)  Quina diada més xamosa! Un gest xamós.

[Etimologia —Probablement de l’àrab xamûs, ‘solei; vehement; eixerit’.]