Amistat

L’amistat es un concepte personalíssim. De fet, cada ànima la viu de forma tant personal  que fins i tot la pots confondre o inventar-te-la depenent del grau d’il·lusió que porti el teu ADN emocional. Es senzill, direm amistat de la relació entre dos individus que comparteixen quelcom en comú, que connecten oi? I això les enriqueix, establint un vincle emocional que pot esdevenir en suport, consol, complicitat, alegria, motivació per exemple.

Ara be, es poc freqüent (per no dir anecdòtic) que això es doni en la mateixa proporció o de forma recíproca ja que les expectatives solen ser diferents. Sí, sí...expectatives, això que mai hauríem de tenir i sempre treuen el cap rere les decepcions. De fet, quantes vegades hem escoltat dir “què els deu haver passat...? si eren amics de l’ànima!

Doncs això,... que l’amistat s’alimenta més de generositat que no pas de “moneda de canvi”.

Variats adjectius qualificatius poden acompanyar l’amistat quan parlem d’ella: amistats perilloses, amistats interessades, amistats enganyoses, amistats apassionades, amistats indecents, amistats intranscendents, amistats captivadores, amistats enriquidores...i segurament totes elles, en un moment o altre, han semblat autèntiques si més no per algun dels implicats.

A voltes l’amistat sorgeix de la química immediata, d’altres ocasions d’una elaborada convivència però podem aplicar allò de: es més difícil mantenir-se que no pas arribar!, i així ho constata la vida. Les que es mantenen deuen ser les de veres tinguin la forma que tinguin i l’adjectiu que les acompanyi. Aquelles que llegeixen la mirada, i saben quan han de ser-hi o marxar. Aquelles que tenen un paper en la història de la nostre vida que no voldríem canviar.

Se’m acut, de quina mena es la nostre? No sabria dir-ho, els ulls de la lectura son tant abstractes com el concepte en si.