dilluns, 12 d’agost del 2013
A la recerca de l'estètica perduda - Dia 7.
Segons l'Enciclopedia Catalana, defineix estètic i/o estètica a partir de:
[c. 1840; del gr. aisthētikós 'sensible, que pot ser percebut pels sentits', der. de aísthēsis 'percepció, sensació']
Per tant quan decidim si una cosa es o no estètica ha passat un filtre personal en arribar als nostres sentits, sigui quin sigui..., vista, olfacte...oïda, possiblement no sempre en el mateix ordre.
Tal-vegada convindria dissociar una mica l'estètica de la bellesa perquè no han d'anar obligadament juntes, jo crec que te més a veure amb l'equilibri de les coses, amb el saber quan toca fer una cosa o no, quan cal dir quelcom o no, com es d'escaient l'indumentària per una ocasió o per una altre, resumint "el saber estar".
Aquest raonament tindrà detractors...: "per sobre de tot, la llibertat, som lliures de fer el que vulguem, quan vulguem i com vulguem. Ningú no ens ha de dir com hem de viure i tot el que segueix....dret això, dret allò, drets, drets, drets..."
De cop i volta, socialment tothom reivindica els drets però no pas el compromís, m'agrada més parlar de compromís i no d'obligació. Si seguim la frase de Kant, 'la llibertat d'una persona acaba on comença la de l'altre'..., tenim una bona referència per delimitar fins on podem arribar sense ferir i o molestar, i això si te mol a veure amb l'estètica. Es apropiat anar a treballar, estudiar,... mal-parracat, i fent pudor?, dir el què et sembla allà on sigui sens tenir en compte si es el moment apropiat i pots fer mal i incomodar?
M'atreveixo a dir que l'estètica es un be adquirit per l'educació sempre i quan exercitis el muscle que ens permet identificar el punt just de les coses per no deixar de ser lliures a l'hora que no fotem als altres per ser-ho. Dona feina, es clar, es una gimnàstica, com tot en aquesta vida, cal de certa disciplina i una vegada més enfocar el pensament en col.lectiu, en el grup... i no pas en una fugida personal cap endavant.
Per cert, els polítics espanyols i quasi tots el catalans representats ara mateix a les corts, no en tenen cap de sentit de l'estètica, gens ni mica que deia la meva mare.
Ep, i els 80...la recordeu?
http://www.youtube.com/watch?v=EPcuWuuVOTM , Lipps Inc. - Funkytown 1980.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada