Quelcom de cert hi ha en allò que la primera sensació és la que compte. Les excepcions confirmen la regla però de forma freqüent reconeixem si simpatitzem especialment amb algú o no quan hi tenim un primer contacte. El temps després farà la resta i sabrà cercar virtuts i reconeixements fruit del raciocini. Ara bé, el cert es que quan algú ens es grat, som més flexibles i comprensius amb tot el que l'envolta, i quan no es així ens costa poc establir judicis sobre quelcom al respecte.
Al llarg de la vida ens topem amb persones que marcaran el nostre camí en un sentit o altre, persones que influiran en les nostres decisions i/o en la nostre manera de mirar la vida, per contra, d'altres, passaran sense pena ni gloria... i excepcionalment potser tindrem ocasió de coincidir amb alguns que semblarà coneguem de sempre..., amb els qui no caldrà parlar gaire per entendre's i amb qui cos i ànima fluirà com si sempre ho hagués fet...talment com un "déjà vu"...
| a cor què vols |
| Amb completa satisfacció dels desigs i amb tota la comoditat imaginable. Va parlar a cor què vols: semblava que no callaria mai. També: (a) cor què vols, cor què desitges; a boca què vols; boca què vols, cor què desitges; cos què vols, cos què desitges |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada