Quan no aixequem un pam de terra ho son tot, permissius o severs, juganers o enfeinats, alegres o seriosos, el nostre caparró els converteix en els herois de la nostra vida i arraulits al seu caliu anem tastant experiències que amb el temps, tal vegada, ens allunyaran d'ells. De sobte ens veiem les orelles!...i aquells sers meravellosos que ho solucionaven "tot" comencen a caure del nostre ranking..., percebem en ells defectes, manies, idees estranyes, tot plegat cauen un pis per sota dels humans...son 'pares', que controlen, que persegueixen, que censuren i que tallen l'anhelada "llibertat"..., i anem fent...
Es en aquest punt quan els més vehements asseguren que ells mai faran el que han fet els seus progenitors, i la resta possiblement ho pensen fins que tot d'una t'adones que el mon era massa gros per menjar-se'l tot sol, i massa complex per pair-lo en poc temps...i decideixes donar-te un marge per assentar el cap sense fer però el que van fer els teus grans...i un bon dia, quan et lleves, el pare i la mare ja tornen a ser un pis més amunt..., son humans com tu!
Si la vida és generosa i ens dona temps per gaudir-los i partir-los, tindrem la sort d'acompanyar-los i descobrir-los com a persones i no com a pares..., i en molts casos retrobar als nostres herois.
Ah, i un dia davant el mirall trobaràs el pare o la mare i et sorprendràs fent o dient com si fossis ells...
Puggy versiona "Father and Son" de Mr. Cat Stevens: http://www.youtube.com/watch?v=yK9fiPzv2TY
| entretoc (m) |
| Insinuació, suggeriment. Fes-li un entretoc, a veure si et diu alguna cosa del negoci. |
| [Etimologia — D'entretocar-se, de tocar, d'origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.] |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada