Kant deia, que
la paciència és la fortalesa del dèbil, i la impaciència, la debilitat del fort...per mi es potser una de les virtuts més valuoses. La paciència fa possible viure cada moment al ritme que marquin els tambors, és l'antídot de la desesperació i el substrat de la perseverança. Gaudir d'aquesta virtut es com fer un salt al buit amb plena confiança, allunyant la imperiosa necessitat de control, de previsió, de retratar cada instant abans de la seva existència. La paciència no es cap estat 'zen' encara que sí l'ingredient secret per gaudir "
l'ací i ara" sense viure encadenat a la impaciència. Possiblement la paciència sigui un camí a l'equilibri.
| entre dos foscants |
A entrada de fosc; quan comença a fer fosca, a venir la nit.
Van arribar a la casa entre dos foscants; encara s’hi veia una mica.
També: entre dos llustres, entre dues fosques, entre dues llums, entre dues clarors |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada