Llegir poesia
En acabar aquest llibre de poemes
de Paul Celan, no sé ni què m'ha dit
ni què em volia dir. Ni tan sols sé
si pretenia dir-me alguna cosa.
Els poetes hermètics tenen por.
Poso la ma damunt el llibre ja tancat
i juro rebutjar per sempre aquesta por.
Perquè la poesia que a vegades comença
sent un paisatge on arribem de nit,
acaba sent sempre un mirall
on un està llegint els propis llavis.
Quin sentit té el contenidor si és buit?
El silenci i el buit són per als àngels.
Per a la por de les escombraries
o les escombraries de la por.
Joan Margarit (Misteriosament Feliç)
Us deixo amb Eros Ramazzotti i la Sra. Turner, son coses de la vida...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada