No vull saber rés que no em
faci sentir com el sol calent del començament de la primavera,
No m’expliquis res que em
pugui fer oblidar la olor del mar i els meus peus dibuixant passes ...
No necessito rés que pugui
esborrar la remor de la tardor,
les fulles grogues al meu
pas,
els càlids records de quan
menjava castanyes
No em cal saber res que em
privi sentir el vent fred sobre la cara,
la profunditat d’aquelles
coses que han passat i encara passen
No vull saber d’allò que
pugui fer-me oblidar la bellesa d’un cel vermellós entre basses blanques ...
Que mai se’m oblidi com és
de bonic un raig de llum sobre l’aigua,
No vull saber quelcom que no
em puguis dir amb la mirada,
Sempre trobo un moment per: http://www.youtube.com/watch?v=2dyw6LZpSOA, Eagles.
| entrellucar (v) |
| Entreveure; veure a mitges, confusament; albirar. El poblet, sota la boira, a penes s’entrelluca. Entrellucàvem les dificultats de l’empresa. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada